A tu, nena bonica
nina dels meus ulls,
aquí tens aquest poema
flama encesa que il.lumina,
un cor abatut,
un cor que estava buit
i es donava per vençut.
Sense tu, la meva vida
era trista, era freda,
era marcida,
què m'has fet?
què has vist en mi?
perquè em dones tant
i m'estimes sense mida?
Ànsia de veure't
d'abraçar-te,
de besar-te
d'aquest amor infinit,
com un somni, per merèixer
i despendres d'un rebuig
tant sols tu, nena bonica,
tant sols a tu, l'amor et dec.
Maria Isabel Civit.
nina dels meus ulls,
aquí tens aquest poema
flama encesa que il.lumina,
un cor abatut,
un cor que estava buit
i es donava per vençut.
Sense tu, la meva vida
era trista, era freda,
era marcida,
què m'has fet?
què has vist en mi?
perquè em dones tant
i m'estimes sense mida?
Ànsia de veure't
d'abraçar-te,
de besar-te
d'aquest amor infinit,
com un somni, per merèixer
i despendres d'un rebuig
tant sols tu, nena bonica,
tant sols a tu, l'amor et dec.
Maria Isabel Civit.
Per a mí, aquest poema te molta realitat.
ResponElimina