SETANTA ANYS AMB LA LLUÏSA
Terratrèmol de rialles
alliberes per arreu,
sols amb tu,
se’n van les penes
i amb goig, dir-les adéu.
Així ets, estimada amiga,
de cor noble i esperit pur,
dins els teus sentiments
s’hi abriga,
la nuesa de l’hivern cru.
Maria Isabel Civit – març de 2014.
Mi querida amiga Mª Isabel, tus letras siempre nos obligan a reflexionar.
ResponEliminaSeguiré leyéndote para ponerte al día.
Besos linda amiga. Pastora.
Te agradezco tus palabras porqué pienso que no resulta fácil entenderme en mi lengua materna.
ResponEliminaBesos querida amiga Pastora.
cual es tu lengua materna para poder traducir tu poema?
ResponEliminaEl catalán...
ResponEliminaUn beso.