Sempre l'incògnita,
fent un embolic
no entenc
la vida.
No surten les paraules,
mutisme i angoixa
ofèc oprimit
del cor.
Alguna cosa no ajusta,
els cossos febles
però desitjen
l'amor.
Dubtes que desperten,
sentiments aturdits
deslliurar-los vull
i ser feliç.
Mª Isabel Civit.
Mi querida Maria Isabel, tus letras siempre llegan al corazón.
ResponEliminaEs un placer leerte mi linda amiga.
Si puede seguirme en mi blog, para mi es más facil, comentarte.
Besos ...Te quiero mucho.
No había visto tu comentario, y me temo que mi respuesta no tenga sentido después de tu ausencia.
ResponEliminaSiempre te recordaré.