A LA PLAÇA
A la
plaça hi ballen sardanes,
…..pare
que hi puc anar?
allí hi
recordo a la mare
dansa-ri
sense parar.
Un nus
se’m fa a la gola,
dels
meus ulls brollen les llàgrimes
i del
cor les paraules
….d’un
t’estimo, ¡dolça mare!
Embadalit
miro la gran anella,
que
bonica es, quina germanor!
així és
la nostra sardana,
com un
clam!...com el meu plor.
I és que tú, mare estimada….
ja no danses, ni puntejen els teus peus,
no te el mateix color la nostra plaça
….faltes tú enlairan-te, tot volant els teus cabells
MARIA ISABEL CIVIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada