GUSPIRES D’ESTIMA
Des de la torrassa del altiu campanar de
Santa Maria,
hom es queda meravellat de tanta
bellesa,
conreus i muntanyes adornen alegres
els vells paratjes de la Conca.
Vila noble desde fa centúries,
Montblanc acollía amb sencillesa,
a Reis i Princeses engalanades
per fer-la digna i encisadora.
Les guerres i les pestes sotregaren en
ses pedres,
i amb pena envellía lentament,
peró amb esforç repararen ses escletxes
de nou, la constáncia de la nostra gent.
Qui pot dir que no t’estima Montblanc?....
si tu, sempre has somrigut,
i les muralles mai no han decaigut.
Mª Isabel Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada