RECORDS I MELANGIA
M’agrada sentir la brisa de marinada.
L’olor de la primavera, i les orenetes,
que alegres xisclen al volta’n dels arbres
i busquen lloc on fer-hi estada.
M’acosto tot seguit a la
finestra.
Quin plaer em dona el fullatge
novell,
verd, color d’esperança
que remou sota la pell.
Vindrà l’estiu, la quitxalla
jugarà a la plaça.
Recordo la meva infància. Oh,
Senyor!..
jo, també allí hi era
més, ara sols queda l’enyor.
Seguirà l’altra estació del cingle.
La tardor... i les fulles
presumides,
canviaran de color
perquè son donzelles presumides.
Ja no en queda ni una...
Les gelades del hivern han
vençut,
troncs grisos, paisatge trist
silenci, records i melangia.
Mª Isabel Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada