Sommis

SOMMIANT

El sol radiant del migdia,

i l’ aixofogosa calor.

El vaivént del gronxador,

i els nùvols

i la vida.

Et recordo ,

restes sommni peró.

Ja no penso ja no em dol,

ni tant sols et nescesito

no estic sola, tinc el món.

Les rialles surten soles,

de l’ánima cap dolor.

Prop veig el cel,

es blau

es gran, es inmens

en el meu delit  respiro,

i em deixo portar,

i soc feliç

potser massa feliç

tot ha pasat

i tot esdevé.

Mª Isabel Civit.