SOMRIU I MIRE’M
Veig en el teu rostre tristeza
i em pregunto perqué!
saps que el meu amor es per tu,
amb ma vida l’havia sentit tant clar.
Ápa! Arreglet i somriu
que junts sortirem a ballar!
les dues mans enllaçades,
i el meu cor sentirás bategar.
Mire’m i veurás que no menteixo
que per tu tant sols visc!
la meva vida tant sols es teva,
ja de mi no queda res.
Sé que estás inquieta
que no creus en l’amor!
tants desenganys en la teva esquena,
i
tants sofriments dins el cor.
Per
aixó t’estimo
per
aixó et dic vida!
ja que sense tu moro,
i res del mon em crida.
Somriu i mire’m
eixuga aquestes llágrimes!
un passat no existeix,
encara
que hi quedin engrunesMª Isabel Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada