REMENBRANÇA
…………….
Noces d’argent en que aquest any celebren bona part de
Montblanquins. Aquest poema està doncs dedicat a tots.
Tota una vida al teu costat i encara és
poc.
Aquell ahir no sembla tant llunyà
i aquest avui, no espera el demà.
Segellàrem el nostre compromís davant de
l’altar
estàvem tan segurs del nostre amor
que d’emoció les llàgrimes vàren
brollar.
Ens
mirem davant l’espill.
Tu,
amb canes al cabell
jo…observo les arrugues.
Més, són les del temps,
no les maquillo….m’agraden
igual que els teus cabells blancs.
La força del amor és única.
Cap sentiment l’iguala
és la qui enfoterix l’ànima quan està
amb dubtes.
En moments de dol o tristesa,
junts
ens abraçem, i amb silenci
estrenyem més ferm el lligam del amor.
Per molts anys puguin els amants continuar junts en el
camí de la vida.
Mª Isabel Civit.
5 de juny de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada