LLUMENETES
Quin fred que
fa aquests dies
i com bufa el vent de seré,
guaita! Com es mouen les llumenetes
que penjades adornen el carrer.
Si!!! Es que s’apropen ja les festes
les de Nadal, es clar!
Les mes grans, les més belles
i que tots amb joia, esperem celebrar.
L’arbre gran del centre de la plaça
nu, sense fulles ha quedat,
i jo, un any mes resto amb l’esperança
de veure’l de nou engalanat.
En el peu del seu tronc reposen
les sempre entranyables figures,
Josep, Maria i el Nen
acollits per cors sense fissures.
Dins la llar, l’arbre ja esta vestit
no em fan por les nevades,
com tampoc la fosca de la nit.
Llumenetes destinades
en brillar indefinit.
Mª Isabel Civit
Aquest poema, el vaig escriure per a la Residència de Montblanc, amb motiu del pre-nadal. Era una festa molt emotiva que ara ja no es celebra. Ho recitavem els mateixos autors.
ResponElimina