Avui que em pensàva seria un dia bonic per ser la gran festivitat de la Pentecosta, resulta que ha sigut trist. A començaments del dia, pluja suau i algún llamp i un cel molt ennuvolat. Després semblava què el sol volia fer acte de presència i no, ha continuat plovent, ara si, ara no.
La tarda calmada, però conforme és feia de nit, el cel s'enfosquia per acabar plovent de nou. Bó és que plogui, però no en el més de juny. Els sembrats són els més perjudicats.
En fí, fa el que vol i quan vol. Nosaltres no hi podem fer res. Sia el que Déu vulgui.
Mª Isabel Civit.
Escriure el que passa, pot semblar una tonteria, més no, jo penso què és deixar constància d'un fets.
ResponEliminaMaria Isabel.