Oh! Déu meu!!!, quin dia més complert. Ja de bon matí he rebut trucades per telèfon i una pila de whatsapss. El mòbil treia fum i l'he hagut de carregar dues vegades.
Després, en sortir al carrer, moltes persones m'han felicitat i de veritat que m'he sentit feliç.
Ja després, he anat a la cafetería i allà, una bona colla d'amics i amigues, ja m'esperaven per saludar-me. Com no, els he pagat les consumissions i hens ho hem passat molt bé.
La tarda ha continuat bona, i junt amb el meu amic Josep, hem gaudit d'una bona xocolata amb melindros, mentres el mòbil i les felicitacions seguien.
En arrivar la nit i en posar-me al ordinador...oh! altra sorpresa, més felicitacions i jo d'aquí per allà, a més del telèfon fixe que també sonaba.
En fí, que si me'n descuido, no puc escriure aquí, en aquest reconet del meu humil blog.
Que Santa Isabel, sigui lloada per sempre.
Maria Isabel. 17 de novembre, de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada