ENYORANÇA

..

ENYORANÇA

———–

 

MON COR EM DIU QUE HI VAIGI

A MA TERRA ESTIMADA;

MON COR EM DIU QUE HI TORNI

A MA TERRA ENYORADA.

———

RECORDS DOLÇOS M’HI ATRAUEN

COM L’IMÁN AL FERRO ATRAU;

CANÇONS TENDRES DELS MEUS PARES…

¡ TEMPS QUE JA NO TORNARÁN!

———

VISIONS D’ANYS D’INFANTESA;

DOLÇORS QUE HI VAREIG TENIR;

AMORS QUASI INCOMPRESOS

QUE EM PERDUREN….FINS A MORIR.

———

ANANT-HI, JO  VOLDRÍA

TREURE’M TANTA RECANÇA,

A MA TERRA ESTIMADA,

PER FINAR ¡QUANTA ENYORANÇA!….

—————

 

                                         JAUME CIVIT.

 

 

del seu llibre  "OREIG MONTBLANQUÍ "

Dia del meu sant

Sempre es bonic celebrar aconteixements i en el pas del temps anem acumulant un bon grapat d'ells i quasibé podríem dir que no ens donem compte que ens han succeït.
En aquesta fotografía ens trobem reunides quatre amigues de les moltes que som en un dinar que varem fer al entorn del monestir de Poblet.
En aquella ocasió, fou una d'aquestes amigues que ens va invitar sense que es celebrés res, sols el fet d'estar vives i aixó és molt d'agraïr per part seva.
Aquest passat diumenge sí, què vaig celebrar la meva onomàstica, però junt amb tota la meva familia i em va donar el gust de poguer-los veure tots reunits.
En el llarg d'aquesta setmana he anat invitant a altres persones que malgrat no son amigues de tota la vida, sí que pel fet de coneixen's m'ha donat plaer de passar una estona amb elles.
Aixó i molt más ha sigut o va ser en el día del meu sant. Santa Isabel d'Hongría.

Maria Isabel.

No n'hi ha prou

-Mestre-diu un pare a Nasreddín-el meu fill m'ha escrit des de la universitat per a dir-me que ja ha acabat tots els estudis.

-No et preocupis, ja en necessitarà més.

L'educació és un instrument de dues cares: talla les urpes de la bèstia i les ales de l'àngel.

És millor estructurar el cap que moblar-lo.

" El súmmun de l'estupidesaés apendre allò que després cal oblidar"

Alguns mai aprendran res perquè ho entenen tot massa aviat.

" Gràcies a la instrucció hi ha menys analfabets i més imbècils"

L'home comença a ser vell quan deixa de ser educable.

L'educació no canvia els nostres instints. Ens ensenya a orientar-los.

Un home sense educació és una caricatura de si mateix.

Pensàva en les dues entrades repetides....

L'estiu m'agrada i ara ja sento una mica de tristesa en pressentir que ja s'acaba. La platja queda lluny, la nostra Festa Major està a la volta de la cantonada. Vuit de setembre. La tardor m'aclapara i em fa sentir estranya, però res no puc fer per canviar l'ordre de les estacions i he de pendre paciència com Déu mana. Una abraçada de Maria Isabel.

Desprès d'haver passat més un mes de vacances al bonic poble de Calafell em trovo de nou aquí. Sí, és veritat què feia temps que no escrivía en aquest petit i húmil blog, però és què últimament estic bastant ocupada. Però penso què una vegada l'estiu hagi passat em dedicarè a escriure les meves cosetes. Un petó de la vostra amiga. Maria Isabel.