UNS BELLS PARATJES

UNS BELLS PARATJES
PINARS

31 de març de 2016

Guspires d'estima


GUSPIRES D’ESTIMA

Des de la torrassa del altiu campanar de Santa Maria,
hom es queda meravellat de tanta bellesa,
conreus i muntanyes adornen alegres
els vells paratjes de la Conca.

Vila noble desde fa centúries,
Montblanc acollía amb sencillesa,
a Reis i Princeses engalanades
per fer-la digna i encisadora.

Les guerres i les pestes sotregaren en ses pedres,
i amb pena envellía lentament,
peró amb esforç repararen ses escletxes
de nou, la constáncia de la nostra gent.

Qui pot dir que no t’estima Montblanc?....
si tu, sempre has somrigut,
la Verge de la Serra vetlla i está al teu esguard
i les muralles mai no han decaigut.



 Mª Isabel Civit.

23 de març de 2016

MISÈRIES DE L'HUMANITAT



Misèries de l’Humanitat

Romandrà algun dia la pau?...
El cor encongit ...
Colpegen tristos els seus batecs,
...deixeu-nos tranquils si us plau,
Què de la gola surti un gran crit,
El de l’amor, el que llueix com els estels.

Mª Isabel Civit.

11 de març de 2016

A LA PLAÇA

   

                                                                           



A LA PLAÇA

A la plaça hi ballen sardanes,
…..pare que hi puc anar?
allí hi recordo a la mare
dansa-ri sense parar.

Un nus se’m fa a la gola,
dels meus ulls brollen les llàgrimes
i del cor les paraules
….d’un t’estimo, ¡dolça mare!

Embadalit miro la gran anella,
que bonica es, quina germanor!
així és la nostra sardana,
com un clam!...com el meu plor.

I és que tú, mare estimada….
ja no danses, ni puntejen els teus peus,
no te el mateix color la nostra plaça
….faltes tú enlairan-te, tot volant els teus cabells






MARIA ISABEL CIVIT