Dia 1 de gener de 2019

Avui, primer dia de l'any, ens proposem moltes coses amb il.lusió i esperançes, però no sempre les cumplirem i d'això també n'estem segurs pels qui ja tenim uns quants anys.

De totes maneres, és bonic mantenir aquest sentiment interior perquè a la vegada ens dóna quelcom de pau espiritual i això sempre es bó.

Visquem doncs, l'avui i el dia a dia contents per fer feliços els demés, d'aquesta manera, nosaltres sentirem el goig de no haver sigut indiferents en els afers del nostra tarannà.

I per tot això i molt més...Feliç Any Nou.

Mª Isabel Civit.

La Mare de Déu del Carme

16 de juliol de 2018

Avui fa set anys que ja no podem celebrar el teu Sant juntes, era en el mateix mes, el dia 3 que em vares dir adéu i jo mai t'he oblidat, mare meva. Tal dia com avui, ara fa set anys, era a Calafell, un bonic poble de muntanya i platja i jo vaig voler participar de la missa, prossesó mentres el meu cor plorava.

El fet de que jo en tants pocs dies del teu adéu per sempre i trobar-me a Calafell, no va ser cosa meva. No, jo no volia allunyar-me de Montblanc on el teu cos reposava en pau, però certes circumstàncies varen voler-ho així.

Tú durant molts anys, presenciaves des de Tarragona, concretament al barri del Serrallo, la prosessó que en tanta devoció participaven els homes de la mar i emocionada quan arribaves a casa em deies...t'agradaría tant veure com la Verge dins la barca s'endinsa mar endins?, però jo no vaig poguer-hi anar mai, per aixó, quant en tants pocs dies de la teva partença jo em trobava a Calafell i presenciava el que tú, mare meva ho veies cada any, les llàgrimes se m'escolaven cara avall. Aixó va ser com un petit miracle. Sé, que de del cel volies dir-me moltes coses.

Avui, d'això en fa set anys, avui es com si fos ahir. Un petó mare, i perdone'm si en algún moment de la vida no et vaig saber comprendre.

Mª Isabel.

Sant Josep

Avui, dia de Sant Josep, voldría posar en relleu la figura d'un pare bó, ell ho va ser en tots els aspectes. Vull recordar el somriure del meu germà en pau descansi, persona bona què gairebè no va tenir temps de dedicar la seva bonhomía al seu fillet, doncs quant va trespassar ver al Pare, el nen sols tenia 14 messos, més ai, jo mai l'he oblidat.

T'estimo, estimat Josep.

Mª Isabel.

Dia 8 de març, jornada de la dona

Em sembla bé, no anar-me'n a dormir, sense escriure unes ratlles fent referència en el dia d'avui, diuen què és el dia dedicat a la dona treballadora i s'han celebrat actes en motiu d'ell i ho trobo bé, pero...no és cada dia per celebrar aquesta efemèride?, les dones no som treballadores tots els dies?...no mereixem què ens respectin sempre?...què ens valorin?... en fí, com a dona, penso què el món va endavant gràcies a nosaltres.

Mª Isabel Civit.

Dia 1 de gener de 2018

No volia, no, penso què és com una obligació de felicitar a les persones que ens coneixem, i d'altres que no em tingut l'oportunitat de trobar-nos en el camí de la nostra vida, però...com puc deixar d'escriure quatre ratlles en aquest blog en un día tant festiu com el d'avui?

El que més em dol, no poguer dir...feliç any nou, i beneït sigui el Sant nom de Jesús, se'n recorden les persones que tal dia com avui és Sant Emmanuel que vol dir Déu amb nosaltres?

En fí, jo sí hi penso i m'importa molt. Estic contenta sí, avui dia primer de l'any, una festa molt assenyalada. Si Nadal ho es, recordem-ho.

Maria Isabel Civit.

Avui, Santa Isabel d'Hongría, dia del meu Sant.

Oh! Déu meu!!!, quin dia més complert. Ja de bon matí he rebut trucades per telèfon i una pila de whatsapss. El mòbil treia fum i l'he hagut de carregar dues vegades.
Després, en sortir al carrer, moltes persones m'han felicitat i de veritat que m'he sentit feliç.
Ja després, he anat a la cafetería i allà, una bona colla d'amics i amigues, ja m'esperaven per saludar-me. Com no, els he pagat les consumissions i hens ho hem passat molt bé.
La tarda ha continuat bona, i junt amb el meu amic Josep, hem gaudit d'una bona xocolata amb melindros, mentres el mòbil i les felicitacions seguien.
En arrivar la nit i en posar-me al ordinador...oh! altra sorpresa, més felicitacions i jo d'aquí per allà, a més del telèfon fixe que també sonaba.
En fí, que si me'n descuido, no puc escriure aquí, en aquest reconet del meu humil blog.
Que Santa Isabel, sigui lloada per sempre.

Maria Isabel. 17 de novembre, de 2017.

Tardor

El temps passa, les estacions de l'any també i ara ja hem arribat a la tardor, sí, aquesta què ens porta melangía i records alegres d'anys passats.

Les rialles d'infants sortin del col.legi, tot i sabent què ja no podriem jugar al carrer, més...l'escalf dels pares dins la llar, ens donava abrig i sopluig per fer-nos persones en el dia de demà.

Maria Isabel.