UNS BELLS PARATJES

UNS BELLS PARATJES
PINARS

19 de març de 2018

Sant Josep


Avui, dia de Sant Josep, voldría posar en relleu la figura d'un pare bó, ell ho va ser en tots els aspectes. Vull recordar el somriure del meu germà en pau descansi, persona bona què gairebè no va tenir temps de dedicar la seva bonhomía al seu fillet, doncs quant va trespassar ver al Pare, el nen sols tenia 14 messos, més ai, jo mai l'he oblidat.
T'estimo, estimat Josep.

Mª Isabel.

8 de març de 2018

Dia 8 de març, jornada de la dona


Em sembla bé, no anar-me'n a dormir, sense escriure unes ratlles fent referència en el dia d'avui, diuen què és el dia dedicat a la dona treballadora i s'han celebrat actes en motiu d'ell i ho trobo bé, pero...no és cada dia per celebrar aquesta efemèride?, les dones no som treballadores tots els dies?...no mereixem què ens respectin sempre?...què ens valorin?... en fí, com a dona, penso què el món va endavant gràcies a nosaltres.


Mª Isabel Civit.

1 de gener de 2018

Dia 1 de gener de 2018


No volia, no, penso què és com una obligació de felicitar a les persones que ens coneixem, i d'altres que no em tingut l'oportunitat de trobar-nos en el camí de la nostra vida, però...com puc deixar d'escriure quatre ratlles en aquest blog en un día tant festiu com el d'avui?

El que més em dol, no poguer dir...feliç any nou, i beneït sigui el Sant nom de Jesús, se'n recorden les persones que tal dia com avui és Sant Emmanuel que vol dir Déu amb nosaltres?

En fí, jo sí hi penso i m'importa molt. Estic contenta sí, avui dia primer de l'any, una festa molt assenyalada. Si Nadal ho es, recordem-ho.

Maria Isabel Civit.

17 de novembre de 2017

Avui, Santa Isabel d'Hongría, dia del meu Sant.


Oh! Déu meu!!!, quin dia més complert. Ja de bon matí he rebut trucades per telèfon i una pila de whatsapss. El mòbil treia fum i l'he hagut de carregar dues vegades.
Després, en sortir al carrer, moltes persones m'han felicitat i de veritat que m'he sentit feliç.
Ja després, he anat a la cafetería i allà, una bona colla d'amics i amigues, ja m'esperaven per saludar-me. Com no, els he pagat les consumissions i hens ho hem passat molt bé.
La tarda ha continuat bona, i junt amb el meu amic Josep, hem gaudit d'una bona xocolata amb melindros, mentres el mòbil i les felicitacions seguien.
En arrivar la nit i en posar-me al ordinador...oh! altra sorpresa, més felicitacions i jo d'aquí per allà, a més del telèfon fixe que també sonaba.
En fí, que si me'n descuido, no puc escriure aquí, en aquest reconet del meu humil blog.
Que Santa Isabel, sigui lloada per sempre.

Maria Isabel. 17 de novembre, de 2017.

28 d’octubre de 2017

Tardor


El temps passa, les estacions de l'any també i ara ja hem arribat a la tardor, sí, aquesta què ens porta melangía i records alegres d'anys passats.

Les rialles d'infants sortin del col.legi, tot i sabent què ja no podriem jugar al carrer, més...l'escalf dels pares dins la llar, ens donava abrig i sopluig per fer-nos persones en el dia de demà.

Maria Isabel.

13 de juny de 2017

Els dibuixos animats


El dibuix, sempre ha sigut una de les meves afeccions. De petitona, recordo que ja feia esborrals de qualsevol cosa. De més gran, i quant anava al col.legi, m'encantava fer cenefes amb els quaderns de quadrícula i ja mes gran, dibuixava en un albúm.

Per això, dono molta relevancia als dibuixos animats, aquestos que tenen moviment i encandilen. 

Aquest que he posat avui, a més de que m'agrada molt, te dos atraients per a mi, i és què la música també m'apassiona.

Maria Isabel Civit.

13 de juny de 2017, dia de Sant Antoni de Pàdua.

6 de juny de 2017

Diada del meu cumpleanys


Quant m'he llevat aquest matí, ja m'ha semblat diferent. Ahir estava molt núvol i semblava l'hivern, em vaig posar trista. En canvi avui dia sis de juny, el sol lluïa de ple. Això era més normal. Som primavera esclar, però...no, jo volia què en la meva diada tant relevant com pot ser cumplir 70 anys, vegés tot alegre pel fet d'estar viva.

De petita, sentia dir moltes vegades ... oh! és que aquesta persona ja te 70 anys i es gran, molt gran. Ara que jo he arribat a cumplir-los, em dono compte de qué no sóc tant gran i em sento molt feliç d'haver pogut sentir en el cor, el goig del pas del temps.

No sé, fins quant viuré, no, això no ho sap ningú, però, si voldria viure el que em resta amb tota la convicció en pensar que el viscut no ha sigut en va. Penes...alegries...o desenganys, però vida!

Maria Isabel Civit.