Avui, Santa Isabel d'Hongría, dia del meu Sant.

Oh! Déu meu!!!, quin dia més complert. Ja de bon matí he rebut trucades per telèfon i una pila de whatsapss. El mòbil treia fum i l'he hagut de carregar dues vegades.
Després, en sortir al carrer, moltes persones m'han felicitat i de veritat que m'he sentit feliç.
Ja després, he anat a la cafetería i allà, una bona colla d'amics i amigues, ja m'esperaven per saludar-me. Com no, els he pagat les consumissions i hens ho hem passat molt bé.
La tarda ha continuat bona, i junt amb el meu amic Josep, hem gaudit d'una bona xocolata amb melindros, mentres el mòbil i les felicitacions seguien.
En arrivar la nit i en posar-me al ordinador...oh! altra sorpresa, més felicitacions i jo d'aquí per allà, a més del telèfon fixe que també sonaba.
En fí, que si me'n descuido, no puc escriure aquí, en aquest reconet del meu humil blog.
Que Santa Isabel, sigui lloada per sempre.

Maria Isabel. 17 de novembre, de 2017.

Tardor

El temps passa, les estacions de l'any també i ara ja hem arribat a la tardor, sí, aquesta què ens porta melangía i records alegres d'anys passats.

Les rialles d'infants sortin del col.legi, tot i sabent què ja no podriem jugar al carrer, més...l'escalf dels pares dins la llar, ens donava abrig i sopluig per fer-nos persones en el dia de demà.

Maria Isabel.

Els dibuixos animats

El dibuix, sempre ha sigut una de les meves afeccions. De petitona, recordo que ja feia esborrals de qualsevol cosa. De més gran, i quant anava al col.legi, m'encantava fer cenefes amb els quaderns de quadrícula i ja mes gran, dibuixava en un albúm.

Per això, dono molta relevancia als dibuixos animats, aquestos que tenen moviment i encandilen. 

Aquest que he posat avui, a més de que m'agrada molt, te dos atraients per a mi, i és què la música també m'apassiona.

Maria Isabel Civit.

13 de juny de 2017, dia de Sant Antoni de Pàdua.

Diada del meu cumpleanys

Quant m'he llevat aquest matí, ja m'ha semblat diferent. Ahir estava molt núvol i semblava l'hivern, em vaig posar trista. En canvi avui dia sis de juny, el sol lluïa de ple. Això era més normal. Som primavera esclar, però...no, jo volia què en la meva diada tant relevant com pot ser cumplir 70 anys, vegés tot alegre pel fet d'estar viva.

De petita, sentia dir moltes vegades ... oh! és que aquesta persona ja te 70 anys i es gran, molt gran. Ara que jo he arribat a cumplir-los, em dono compte de qué no sóc tant gran i em sento molt feliç d'haver pogut sentir en el cor, el goig del pas del temps.

No sé, fins quant viuré, no, això no ho sap ningú, però, si voldria viure el que em resta amb tota la convicció en pensar que el viscut no ha sigut en va. Penes...alegries...o desenganys, però vida!

Maria Isabel Civit.

Diumenge de Pentecosta

Avui que em pensàva seria un dia bonic per ser la gran festivitat de la Pentecosta, resulta que ha sigut trist. A començaments del dia, pluja suau i algún llamp i un cel molt ennuvolat. Després semblava què el sol volia fer acte de presència i no, ha continuat plovent, ara si, ara no.

La tarda calmada, però conforme és feia de nit, el cel s'enfosquia per acabar plovent de nou. Bó és que plogui, però no en el més de juny. Els sembrats són els més perjudicats.

En fí, fa el que vol i quan vol. Nosaltres no hi podem fer res. Sia el que Déu vulgui.

Mª Isabel Civit.

Primavera !!!