Somriu i mire´m

SOMRIU I MIRE’M

Veig en el teu rostre tristeza

i em pregunto perqué!

saps que el meu amor es per tu,

amb ma vida l’havia sentit tant clar.

Ápa! Arreglet i somriu

que junts sortirem a ballar!

les dues mans enllaçades,

i el meu cor sentirás bategar.

Mire’m i veurás que no menteixo

que per tu tant sols visc!

la meva vida tant sols es teva,

ja de mi no queda res.

Sé que estás inquieta

que no creus en l’amor!

tants desenganys en la teva esquena,

i tants sofriments dins el cor.

Per aixó t’estimo

per aixó et dic vida!

ja que sense tu moro,

i res del mon em crida.

Somriu i mire’m

eixuga aquestes llágrimes!

un passat no existeix,

encara que hi quedin engrunes

Mª Isabel Civit.

Sommis

SOMMIANT

El sol radiant del migdia,

i l’ aixofogosa calor.

El vaivént del gronxador,

i els nùvols

i la vida.

Et recordo ,

restes sommni peró.

Ja no penso ja no em dol,

ni tant sols et nescesito

no estic sola, tinc el món.

Les rialles surten soles,

de l’ánima cap dolor.

Prop veig el cel,

es blau

es gran, es inmens

en el meu delit  respiro,

i em deixo portar,

i soc feliç

potser massa feliç

tot ha pasat

i tot esdevé.

Mª Isabel Civit.