LLUMENETES

LLUMENETES

Quin fred que fa aquests dies

i com bufa el vent de seré,

guaita! Com es mouen les llumenetes

que penjades adornen el carrer.

Si!!! Es que s’apropen ja les festes

les de Nadal, es clar!

Les mes grans, les més belles

i que tots amb joia, esperem celebrar.

L’arbre gran del centre de la plaça

nu, sense fulles ha quedat,

i jo, un any mes resto amb l’esperança

de veure’l de nou engalanat.

En el peu del seu tronc reposen

les sempre entranyables figures,

Josep, Maria i el Nen

acollits per cors sense fissures.

Dins la llar, l’arbre ja esta vestit

no em fan por les nevades,

com tampoc la fosca de la nit.

Llumenetes destinades

en brillar indefinit.

Mª Isabel Civit

Farem un pessebre

FAREM UN PESSEBRE

Anirem al bosc a buscar molsa,

també recollirem branquillons

i pedretes boniques,

per posar-les a la vora del riu

on hi ha la dona que renta.

Una vegada a casa, anirem a les golfes,

allí, mirarem en el prestatge

que deixàrem les escorces de suro,

mig enfarinades encara,

restes d’il.lusió i d’esperança.

Mes reservades estan les capsetes,

no fos cas que es trenquessin les figuretes,

aquelles de fang que tan estimo

per ser record que del temps no passa.

Els taulons ja preparats esperen,

tots al entorn volem fer feina,

....les muntanyes, aquí, mare?

no fill!, més lluny, on el sol s’amaga

que d’allà vindran els Reis amb s’ha càrrega.

I ara aquí, ara més amunt...

ja va cobrant fesomia l’entramat celestial,

per fer rondalla tots cantant

en aquella nit santa

on l’Infant neix de Maria.

Mª Isabel Civit.