ENTRE TU I JO

Sense fer soroll vares posar-te a la meva vida,
com una brisa, d'aire fresc
i, jo captivada del teu somriure,
vaig deixar-me enlairar de la nit al dia.

Em miraves i jo feia la distreta,
tu, percebies el meu amor
mentre que amb dolcesa les paraules,
dels teus llavis, et sortien poc a poc.

Timidesa?, Oh, No, no.
Amor tendre, amor cert
verdader i encisador,
senzillament, entre tu i jo.

Una rosa per sant Jordi em portares,
amb mans tremoloses la vaig agafar,
no faltava l'espiga ams ses arestes
símbol joiós del nostre pa!.

Han passat els anys i avui encara,
sento la brisa d'aquell aire fresc
tu, no hi ets, però allà en mig de les estrelles,
em dius...propmte neixerà l'alba.

I, és que he de seguir,
no em queda cap més opció
el cor em batega,
entre tu  jo.

Maria Isabel Civit.