M'agradaria poguer escriure un poema, més...no estic inspirada. Potser la calor d'aquest estiu m'ha estrutjat l'ùltim suc que restava en el meu cervell, però una cosa si es certa, i és què...m'agrada escriure i vull retornar a empendre el vol.
Caminaré com la noia descalça lleugera i amb un ram de flos, seguiré camins d'arena on les meves petjades quedin lliures per uns intants.
Maria Isabel Civit.
Caminaré com la noia descalça lleugera i amb un ram de flos, seguiré camins d'arena on les meves petjades quedin lliures per uns intants.
Maria Isabel Civit.
te dejo
ResponEliminaBueno, ya te comenté en el otro blog que quizás al no escribir mucho por estas redes, ando un tanto despistada, pero al final en aquella lo conseguí.
EliminaSupongo que en este no habrás entendido nada por estar íntegro en mi lengua materna, y es que así lo quise desde un principio sabiendo que sería de minorías porqué Cataluña es pequeña.
De todas maneras un beso muy grande para ti por acercarte en este reducido portal.
un comentario aqui
ResponEliminaEn el otro blog tienes que cambiar como en este. y podras ver todos los comentarios
Un beso enorem
un comentario aqui
ResponEliminaEn el otro blog tienes que cambiar como en este. y podras ver todos los comentarios
Un beso enorem